No recordo quan em va començar a interessar la fotografia però les ganes de fer fotos em van grillar de ben petita. En canvi, puc rememorar perfectament quan vaig desitjar la meva primera càmera i quan, per fi, em vaig poder comprar un equip com calia! Van passar uns quants anys que se’m van fer llargs.

Després tot ha estat continu: he viatjat, he estudiat, he vist, he sentit, he observat, he treballat, he gaudit i he après molt. L’Spèos Photographic Institute de Paris em va donar el primer alè. A Barcelona l’escola Gris Art em va fixar el desig, i l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya em va determinar l’estímul i l’aspiració. Feia temps que havia estat tocada pel cuc de la fotografia, el meu univers conspirava.

I així va ser: sóc fotògrafa de vocació, de formació i de convicció, però he treballat en altres móns. I és ara quan em sento més versàtil i autodidacta que mai. M’agrada capturar sentiments, explicar coses i fets amb un únic objectiu: les ganes de fer sentir. La fotografia m’ha fet viure bons moments i sempre més m’ha acompanyat.

Us convido a navegar per aquestes pàgines amb un desig: que us agradi i que alguna imatge us emocioni…

      

Maricel Saball